jueves, noviembre 24, 2005

Fundació Vicenç Ferrer


Aquest mes he tingut la gran sort de poder viatjar a la Índia i conèixer a Vicenç Ferrer i la Fundació que porta el seu nom, ja que dir que és seva seria no tenir en compte el gran treball realitzat per la seva dona Anna, el seu fill Moncho i un gran col·lectiu de treballadors i voluntaris tan natius com espanyols. El que he vist allà m’ha semblat tan gran que necessito compartir-ho. Poder conèixer en Vicenç Ferrer en persona ha estat tot un privilegi: és d’aquelles persones que amb la seva mirada i el seu somriure t’obren el cor; t’agafa, t’acaricia i et parla com si et conegués de sempre.
La Fundació treballa en tants camps que és difícil copsar-ho tot en unes poques línies. Vàrem visitar el centre de planificació familiar, l’hospital, escoles de diferents pobles, els tallers de jute, gravats de teles i paper matxé, els projectes de construcció de cases dignes, els projectes per a les dones i per a discapacitats... Possiblement el que em va impressionar més va ser la visita a una escola per a sords i cecs ja que el treball que realitzen amb aquests nens, la majoria nenes, em va semblar espectacular en una societat on néixer amb una discapacitat implica, molts cops, un rebuig directe... D’altra banda és impossible no parlar de com et rep la gent d’allà, la seva immensa gratitud i la forma de mirar-te amb aquells ulls que tenen tan expressius. Pensar que tenen poc quan el poc que tenen t’ho brinden és un gran error: potser la nostra societat ha d’aprendre moltes coses d’ells. I reflexionant una mica arribes a la conclusió que el que estàs aportant per a nosaltres no suposa cap esforç (18 € al mes per apadrinar un nen no arriba a un sopar aquí a Menorca) mentre que per a ells esdevé la possibilitat de seguir tirant endavant aquests projectes i molts altres. Per exemple, ara acabaven d’enllestir el projecte de construcció de barques per pescar a la zona del tsunami. I tots aquests projectes són gestionats, en un 99% dels casos, per gent d’allà que són els qui realment coneixen les necessitats i possibilitats de cada zona.
Finalment, dir que aquí a Ciutadella hi ha una tenda de la Fundació que podeu visitar al c/Carnisseria 45 bis on podeu trobar materials elaborats en aquests tallers que he esmentat abans amb una doble finalitat: adquirir un producte ben polit i contribuir amb la Fundació. És a partir de la tenda d’on també es gestionen els apadrinaments i qui sap, potser un dia també podeu viatjar a la Índia i conèixer el vostre apadrinat que és una experiència molt emocionant. Únicament afegir que vaig tenir la sort de poder compartir aquest viatge amb un grup de 20 persones, totes excepcionals, i una bona amiga de Ciutadella.
Des de la Fundació us esperem a tots a la tenda per a seguir compartint experiències.