De Menorca a Malabo

No puc dormir i decideixo aixecar-me del llit, obrir l'ordinador i escriure una mica, potser així m'agafa la son, potser posar per escrit m'ajuda a tranquilitzar-me, o potser tan sols m'agrada escriure. Dilluns marxo a Malabo, una illa de Guinea Equatorial on m'esperen les monges Carmelites; si tot va bé estaré allà tres mesos. Estic molt ilusionada però diria que força nerviosa amb la sensació que potser no sóc tan valenta com diu la gent...

Allà donaré un cop de mà a l'escola, a l'hospital, a l'internat i amb tot allò que faci falta però especialment tinc la sensació que aprendré moltes coses. Només la idea d'estar a l'hospital m'emociona perquè és una cosa que no m'hauria imaginat fer mai i tinc la sensació que és un privilegi tot el que m'espera. És com si tingui al meu davant la possibilitat de fer realitat un somni i al mateix temps em sento morta de por!!!

Les fotos són d'un folletó que em van regalar les Carmelites de Menorca i mirar-les em dóna força per oblidar les meves pors i desitjar amb totes les meves forces estar allà amb ells. I bé, espero que en poc temps les imatges siguin les que hagi fet amb la meva pròpia càmara i que els nens siguin aquells que jo hagi vist, hagi tocat, hagi sentit...

Que comenci el projecte!!!

Sobre El Zahir de Paulo Coelho

Ja fa un temps que vaig acabar de llegir el darrer llibre de l’escriptor Paulo Coelho, El Zahir, i no he deixat de pensar en el tipus de relacions que estableixen els protagonistes, dins i fora del matrimoni. Aquest és un tema que últimament, potser fruit de l’esperit crític que m’aporten els estudis que estic fent de psicologia, em sembla apassionant. Si hi ha una quantitat tan gran d’homes i dones que afirmen que algun cop han estat infidels a la seva parella em sembla insuficient donar una resposta que basi el discurs amb un esperit moralista que tan sols conclou que aquesta pràctica èticament és inacceptable. Potser hauríem de plantejar-nos que hi ha darrera aquestes relacions, que busquem, que trobem, que ens manca...potser el model de matrimoni de la nostra societat no s’adequa a l’esperit relacional i social de la persona humana...però si fos així on queda el respecta a la nostra parella...no sé, no estic fent afirmacions tan sols m’estic plantejant preguntes que em volten pel cap.

I tornant al llibre, a mesura que l’anava llegint em sorprenia cada cop més la manera de plantejar les relacions del protagonista. Aquest, un cop va perdre la seva dona volia recuperar-la, tornar al seu costat i reconquerir així el seu matrimoni, i mentre l’estava cercant, al mateix temps, compartia la seva vida amb una altra dona, la qual sabia que ell la deixaria quan retrobés a l’altra... una mica recargolat potser. I bé, aquí no acaba tot, perquè quan ell troba la dona, que també l’estava esperant, resulta que aquesta s’havia enamorat d’un home, el qual tampoc ja formava part de la seva vida, i estava embarassada d’un altre que passava pel poble, la qual cosa li va comunicar amb tota normalitat i el protagonista així ho va acceptar.

Explicat d’aquesta manera potser sembla una un melodrama i poc real però em va semblar més profund que açò. Almenys a mi em va fer pensar molt en allò que donem per establert i en què existeixin moltes altres maneres d’entendre les relacions, d’estimar, de trobar a gent amb qui compartir un tros del teu camí. Realment un llibre diferent i apassionant.