lunes, enero 30, 2006

De Menorca a Malabo

No puc dormir i decideixo aixecar-me del llit, obrir l'ordinador i escriure una mica, potser així m'agafa la son, potser posar per escrit m'ajuda a tranquilitzar-me, o potser tan sols m'agrada escriure. Dilluns marxo a Malabo, una illa de Guinea Equatorial on m'esperen les monges Carmelites; si tot va bé estaré allà tres mesos. Estic molt ilusionada però diria que força nerviosa amb la sensació que potser no sóc tan valenta com diu la gent...
Allà donaré un cop de mà a l'escola, a l'hospital, a l'internat i amb tot allò que faci falta però especialment tinc la sensació que aprendré moltes coses. Només la idea d'estar a l'hospital m'emociona perquè és una cosa que no m'hauria imaginat fer mai i tinc la sensació que és un privilegi tot el que m'espera. És com si tingui al meu davant la possibilitat de fer realitat un somni i al mateix temps em sento morta de por!!!
Les fotos són d'un folletó que em van regalar les Carmelites de Menorca i mirar-les em dóna força per oblidar les meves pors i desitjar amb totes les meves forces estar allà amb ells. I bé, espero que en poc temps les imatges siguin les que hagi fet amb la meva pròpia càmara i que els nens siguin aquells que jo hagi vist, hagi tocat, hagi sentit...
Que comenci el projecte!!!

1 comentario:

illamor dijo...

"Senyor, fes de mi una llàntia. Em cremaré a mi mateixa, però donaré llum als altres"

Jo ho resumiria així, estimada Núria. T'en vas. deixes familia, amics, la ciutat, les comoditats, per anar a donar llum als fillets, que segur que t'estan esperant amb els bracets oberts.
Dies aniras sobrada de llum; altres l'energia es debilitarà, pe`r seguiras donant el que tu saps: Alegria y confort.
Com et vaig desitjar ahir vespre: " que et vagiu mil vegades bé!!!!
Antoni Cladera