viernes, enero 27, 2006

Sobre El Zahir de Paulo Coelho

Ja fa un temps que vaig acabar de llegir el darrer llibre de l’escriptor Paulo Coelho, El Zahir, i no he deixat de pensar en el tipus de relacions que estableixen els protagonistes, dins i fora del matrimoni. Aquest és un tema que últimament, potser fruit de l’esperit crític que m’aporten els estudis que estic fent de psicologia, em sembla apassionant. Si hi ha una quantitat tan gran d’homes i dones que afirmen que algun cop han estat infidels a la seva parella em sembla insuficient donar una resposta que basi el discurs amb un esperit moralista que tan sols conclou que aquesta pràctica èticament és inacceptable. Potser hauríem de plantejar-nos que hi ha darrera aquestes relacions, que busquem, que trobem, que ens manca...potser el model de matrimoni de la nostra societat no s’adequa a l’esperit relacional i social de la persona humana...però si fos així on queda el respecta a la nostra parella...no sé, no estic fent afirmacions tan sols m’estic plantejant preguntes que em volten pel cap.

I tornant al llibre, a mesura que l’anava llegint em sorprenia cada cop més la manera de plantejar les relacions del protagonista. Aquest, un cop va perdre la seva dona volia recuperar-la, tornar al seu costat i reconquerir així el seu matrimoni, i mentre l’estava cercant, al mateix temps, compartia la seva vida amb una altra dona, la qual sabia que ell la deixaria quan retrobés a l’altra... una mica recargolat potser. I bé, aquí no acaba tot, perquè quan ell troba la dona, que també l’estava esperant, resulta que aquesta s’havia enamorat d’un home, el qual tampoc ja formava part de la seva vida, i estava embarassada d’un altre que passava pel poble, la qual cosa li va comunicar amb tota normalitat i el protagonista així ho va acceptar.

Explicat d’aquesta manera potser sembla una un melodrama i poc real però em va semblar més profund que açò. Almenys a mi em va fer pensar molt en allò que donem per establert i en què existeixin moltes altres maneres d’entendre les relacions, d’estimar, de trobar a gent amb qui compartir un tros del teu camí. Realment un llibre diferent i apassionant.

1 comentario:

Jutipiris dijo...

tenc una amiga que no se cansa de defensar que es matrimoni (sagrament) és un compromís per sempre. si no el vols fer no el faixis, tens altres opcions, però una vegada t'has compromès sigues conseqüent. que en dubtaràs? talvegada; que te decebràs? talvegada; que hauràs de sacrificar coses teves? segurament. en un matrimoni ja no ham de pensar en noltros, som dos que pensam per tots dos, si no és així matrimoni (sagrament) té poc sentit. de contractes en sabem firmar tots i darrere es contractes sempre hi ha una solució desvinculadora. només ham de decidir què volem. fàcil?