Un peix amb picor que volia ser ballena i trobar un dofí

Un peix li va dir a un altre
tinc picor aquí
l'altre va aixecar l'aleta
i li va rascar el pit.


Oh peix simpàtic
si fossis dofí
jo seria ballena
i no peix presumit.

L'estaca

M’han clavat una estaca

ben enmig del meu cor

els metges s’ho miren

no saben que hi poden fer.

El pronòstic és crític

el tractament ben difícil

però jo tinc més força

del que ells imaginen.

No em penso rendir

he decidit pugnar

són covards i inhumans

ells no em tombaran.

La partida segueix

no penseu ha acabat

que quan em recuperi

tornaré a començar.

Però sense innocència

ni tan fàcil de vèncer

potent enemiga

de vosaltres creada.

Així que esteu avisats

no és una amenaça

però sí un crit de guerra

de qui sagna ferida.

Balles un tango?

La música va començar a sonar

amb els tons fervents de tot tango.

El violí semblava haver cobrat vida

i només de sentir-ho es sentia humida.

Ell restava dret, immòbil i absort al fons

i ella se’l mirava profundament

convidant-lo amb la seva mirada

sense que ningú del voltant s’adonés.

De sobte s’apropà i li brindà la mà

no varen creuar ni una sola paraula

però els seus moviments van iniciar un diàleg

amb un moviment absolutament harmònic.

La seva mà li recorria la pell amb poder

deixant-se endur per un cos apassionat.

I així, com sí l’estès penetrant profundament

va sentir un orgasme intens.

La música es va aturar

se’l va mirar per darrer cop

restant en silenci ens no callats

mentre les seves ànimes es parlaven.

Sabia que no el tornaria a veure

però quelcom important acabava de passar.

Ja mai tornaria a ser la mateixa

aquella força no l’abandonaria.

Balles un tango?

On ets?

On ets? no et sento...has marxat i jo he quedat aquí.

On ets? ja no xerres, no et veig... i tot allò que ens unia ha desaparegut per moments.

On ets? no t'escolto...cada cop estàs més lluny, et perdo i em sembla que ho perdo tot.

On ets? no has avisat...i el silenci em trenca l'ànima.

On ets? ja ni puc veure les teves petjades... i resto immòbil sense saber cap a on girar-me.

On ets? no m'has dit res, tan sols has marxat...

On ets? no hi sento, em costa respirar...

On ets?

Escenes robades

Potser penses que formes part d'una història i tan sols són escenes robades d'una il·lusió inventada.

Ànima turmentada

Es va girar enrere i va veure com tot el seu món d’il·lusions desapareixia davant seu. Les onades portades per la turmenta havien esfondrat el seu castell d’arena que amb tant esforç i detall havia construït deixant únicament pous i clots com evidència de la seva existència, per on l’aigua entrava i sortia al seu lliure divagar mentre el vent, de fons, l’envoltava amb simfonies de Beethoven, acompanyant la seva ànima turmentada.

Es va girar per darrer cop plorant per dins sense que una sola llàgrima sortís dels seus ulls i va caminar poc a poc cap al mar endinsant-se en la seva immensitat. I així, quan l’aigua li arribava per la cintura, va obrir els seus braços a aquell gran espectacle de la naturalesa enfonsant-se per sempre més sense ni tan sols dir adéu.

I diuen, que si un dia de turmenta t’apropes al mar i obres el teu cor podràs sentir aquestes simfonies entre vent i onades notant la seva presència acaronant la teva ànima.

Lluita

El seu fill sagnava

mentre ella plorava.

Repetint-se la cançó

sense inici ni fi.

La bandera ondejava

negre i vermell pintada,

per la sang dels més joves

i el dol dels més grans.

Ningú el clam escoltava

ni la història mirava.

Tants d’anys d’experiència

per tornar a començar.

Així que mare estimada

plorar et tocarà.

Ja què la teva filla

ha començat a lluitar.

Per la lluita

Piu avanti

Piu avanti amb força

que cap vent de tramuntana

ni de llevant et tombi

i si és així, tranquil

agenolla’t, aixeca’t

i segueix caminant.

I si les cames et defalleixen

jo seré aquí, al teu costat

per seguir avançant junts

ans sigui a pas lent

ans haguem de descansar.

Perquè açò és la vida.

Caminar a pesar de tot

agafant-nos si és necessari

escrivint la nostra història

amb l’amor de qui estima.

Vine amb mi vine lluny

Vine amb mi vine lluny.
Més enllà d’aquesta illa
travessarem mars i fronteres
robant segons a un rellotge que no para.

Vine amb mi vine lluny.
Agafa’m la mà amb força
i escolta la meva ànima
que de ben segur ja no plora.

Vine amb mi vine lluny

Planeta Terra explota

Planeta Terra explota
milers de persones cauen al buit.
El no res i la foscor dominen el regne
malsons reals d’una fi imminent.

I mentre, immòbils, seguim aquí
tranquils i passius cap a la perdició.
Acceptant tot el que ens manen,
dominats per un capitalisme eslau.

Vivint amb la mort d’altres a l’esquena
girant els ulls per no avergonyir-nos-en.
Pensant que res de tot això ens pertany
i que aquell no és el nostre món.

Planeta Terra explota.

Escric

Escric de terres llunyanes
de gent diferent
de sentiments i paraulesde
profunditats i horitzons

Escric de somnis i il·lusions
de pors i angoixes
de passions innombrables
I de noms sense nom

Escric de mi i d’altres
de qui em fer l'ànima
de qui m’omple de vida
I de qui no m’és indiferent.

Però per damunt de tot escric.

T'odio

T’odio. Visceralment,
furtivament, com turmenta d’hivern
que arrasa per on passa.

T’odio. Intensament,
incansablement, com tramuntana del nord
de llevant o xaloc.

T’odio perquè t’estimo
i en estimar-te em perdo.
T’odio perquè t’odio
i en odiar-te t’estimo.

T’odio de molt endins

Oh Déu

Oh Déu
Em vaig agenollar al terra sota la pluja demanant que qualcú,
allà dalt, escoltés la meva súplica.
Viag aixecar els ulls plens de llàgrimes esperant una mica de pietat.
I la meva ànima va cridar amb força cansada de tant patir.

I així, al terra i esgotada,
en aquella immensa soletat,
per un moment, i des de feia molt temps,
no em vaig sentir sola.

Drets humans

Alcem la paraula pels drets humans
aixequem les armes del pensament
empunyem l’esguard de llibertat
lluitem per un món més humà.

Cridem cridem fort a nord i sud
que no volem guerres ni tortures
ni petjades que enfonsen l’altre
ni silencis feixucs de pors i angoixes.

Ànima meva

Oh ànima meva
des de profunditats immortals
i amb silenci de difunt:
voles lluny sense morir.

I és el temps qui passa
mentre dibuixa moments
respira segons
i espera retorns.

I tu ànima meva,
més enllà del meu jo
més enllà del meu món:
ja no ets meva, ja no ets seva.

Ànima meva sempre lliure