viernes, noviembre 23, 2007
Un peix amb picor que volia ser ballena i trobar un dofí
tinc picor aquí
l'altre va aixecar l'aleta
i li va rascar el pit.
Oh peix simpàtic
si fossis dofí
jo seria ballena
i no peix presumit.
L'estaca
M’han clavat una estaca
ben enmig del meu cor
els metges s’ho miren
no saben que hi poden fer.
El pronòstic és crític
el tractament ben difícil
però jo tinc més força
del que ells imaginen.
No em penso rendir
he decidit pugnar
són covards i inhumans
ells no em tombaran.
La partida segueix
no penseu ha acabat
que quan em recuperi
tornaré a començar.
Però sense innocència
ni tan fàcil de vèncer
potent enemiga
de vosaltres creada.
Així que esteu avisats
no és una amenaça
però sí un crit de guerra
de qui sagna ferida.
jueves, noviembre 22, 2007
Balles un tango?
La música va començar a sonar
amb els tons fervents de tot tango.
El violí semblava haver cobrat vida
i només de sentir-ho es sentia humida.
Ell restava dret, immòbil i absort al fons
i ella se’l mirava profundament
convidant-lo amb la seva mirada
sense que ningú del voltant s’adonés.
De sobte s’apropà i li brindà la mà
no varen creuar ni una sola paraula
però els seus moviments van iniciar un diàleg
amb un moviment absolutament harmònic.
La seva mà li recorria la pell amb poder
deixant-se endur per un cos apassionat.
I així, com sí l’estès penetrant profundament
va sentir un orgasme intens.
La música es va aturar
se’l va mirar per darrer cop
restant en silenci ens no callats
mentre les seves ànimes es parlaven.
Sabia que no el tornaria a veure
però quelcom important acabava de passar.
Ja mai tornaria a ser la mateixa
aquella força no l’abandonaria.
Balles un tango?
domingo, noviembre 18, 2007
On ets?
On ets? ja no xerres, no et veig... i tot allò que ens unia ha desaparegut per moments.
On ets? no t'escolto...cada cop estàs més lluny, et perdo i em sembla que ho perdo tot.
On ets? no has avisat...i el silenci em trenca l'ànima.
On ets? ja ni puc veure les teves petjades... i resto immòbil sense saber cap a on girar-me.
On ets? no m'has dit res, tan sols has marxat...
On ets? no hi sento, em costa respirar...
On ets?
Escenes robades
viernes, noviembre 09, 2007
Ànima turmentada
Es va girar enrere i va veure com tot el seu món d’il·lusions desapareixia davant seu. Les onades portades per la turmenta havien esfondrat el seu castell d’arena que amb tant esforç i detall havia construït deixant únicament pous i clots com evidència de la seva existència, per on l’aigua entrava i sortia al seu lliure divagar mentre el vent, de fons, l’envoltava amb simfonies de Beethoven, acompanyant la seva ànima turmentada.
Es va girar per darrer cop plorant per dins sense que una sola llàgrima sortís dels seus ulls i va caminar poc a poc cap al mar endinsant-se en la seva immensitat. I així, quan l’aigua li arribava per la cintura, va obrir els seus braços a aquell gran espectacle de la naturalesa enfonsant-se per sempre més sense ni tan sols dir adéu.
I diuen, que si un dia de turmenta t’apropes al mar i obres el teu cor podràs sentir aquestes simfonies entre vent i onades notant la seva presència acaronant la teva ànima.
domingo, noviembre 04, 2007
Lluita
El seu fill sagnava
mentre ella plorava.
Repetint-se la cançó
sense inici ni fi.
La bandera ondejava
negre i vermell pintada,
per la sang dels més joves
i el dol dels més grans.
Ningú el clam escoltava
ni la història mirava.
Tants d’anys d’experiència
per tornar a començar.
Així que mare estimada
plorar et tocarà.
Ja què la teva filla
ha començat a lluitar.
Per la lluita
Piu avanti
Piu avanti amb força
que cap vent de tramuntana
ni de llevant et tombi
i si és així, tranquil
agenolla’t, aixeca’t
i segueix caminant.
I si les cames et defalleixen
jo seré aquí, al teu costat
per seguir avançant junts
ans sigui a pas lent
ans haguem de descansar.
Perquè açò és la vida.
Caminar a pesar de tot
agafant-nos si és necessari
escrivint la nostra història
amb l’amor de qui estima.