viernes, noviembre 23, 2007

Un peix amb picor que volia ser ballena i trobar un dofí

Un peix li va dir a un altre
tinc picor aquí
l'altre va aixecar l'aleta
i li va rascar el pit.


Oh peix simpàtic
si fossis dofí
jo seria ballena
i no peix presumit.

L'estaca

M’han clavat una estaca

ben enmig del meu cor

els metges s’ho miren

no saben que hi poden fer.


El pronòstic és crític

el tractament ben difícil

però jo tinc més força

del que ells imaginen.


No em penso rendir

he decidit pugnar

són covards i inhumans

ells no em tombaran.


La partida segueix

no penseu ha acabat

que quan em recuperi

tornaré a començar.


Però sense innocència

ni tan fàcil de vèncer

potent enemiga

de vosaltres creada.


Així que esteu avisats

no és una amenaça

però sí un crit de guerra

de qui sagna ferida.

jueves, noviembre 22, 2007

Balles un tango?

La música va començar a sonar

amb els tons fervents de tot tango.

El violí semblava haver cobrat vida

i només de sentir-ho es sentia humida.


Ell restava dret, immòbil i absort al fons

i ella se’l mirava profundament

convidant-lo amb la seva mirada

sense que ningú del voltant s’adonés.


De sobte s’apropà i li brindà la mà

no varen creuar ni una sola paraula

però els seus moviments van iniciar un diàleg

amb un moviment absolutament harmònic.


La seva mà li recorria la pell amb poder

deixant-se endur per un cos apassionat.

I així, com sí l’estès penetrant profundament

va sentir un orgasme intens.


La música es va aturar

se’l va mirar per darrer cop

restant en silenci ens no callats

mentre les seves ànimes es parlaven.


Sabia que no el tornaria a veure

però quelcom important acabava de passar.

Ja mai tornaria a ser la mateixa

aquella força no l’abandonaria.


Balles un tango?

domingo, noviembre 18, 2007

On ets?

On ets? no et sento...has marxat i jo he quedat aquí.

On ets? ja no xerres, no et veig... i tot allò que ens unia ha desaparegut per moments.

On ets? no t'escolto...cada cop estàs més lluny, et perdo i em sembla que ho perdo tot.

On ets? no has avisat...i el silenci em trenca l'ànima.

On ets? ja ni puc veure les teves petjades... i resto immòbil sense saber cap a on girar-me.

On ets? no m'has dit res, tan sols has marxat...

On ets? no hi sento, em costa respirar...

On ets?

Escenes robades

Potser penses que formes part d'una història i tan sols són escenes robades d'una il·lusió inventada.

viernes, noviembre 09, 2007

Ànima turmentada

Es va girar enrere i va veure com tot el seu món d’il·lusions desapareixia davant seu. Les onades portades per la turmenta havien esfondrat el seu castell d’arena que amb tant esforç i detall havia construït deixant únicament pous i clots com evidència de la seva existència, per on l’aigua entrava i sortia al seu lliure divagar mentre el vent, de fons, l’envoltava amb simfonies de Beethoven, acompanyant la seva ànima turmentada.

Es va girar per darrer cop plorant per dins sense que una sola llàgrima sortís dels seus ulls i va caminar poc a poc cap al mar endinsant-se en la seva immensitat. I així, quan l’aigua li arribava per la cintura, va obrir els seus braços a aquell gran espectacle de la naturalesa enfonsant-se per sempre més sense ni tan sols dir adéu.

I diuen, que si un dia de turmenta t’apropes al mar i obres el teu cor podràs sentir aquestes simfonies entre vent i onades notant la seva presència acaronant la teva ànima.

domingo, noviembre 04, 2007

Lluita

El seu fill sagnava

mentre ella plorava.

Repetint-se la cançó

sense inici ni fi.

La bandera ondejava

negre i vermell pintada,

per la sang dels més joves

i el dol dels més grans.

Ningú el clam escoltava

ni la història mirava.

Tants d’anys d’experiència

per tornar a començar.

Així que mare estimada

plorar et tocarà.

Ja què la teva filla

ha començat a lluitar.

Per la lluita

Piu avanti

Piu avanti amb força

que cap vent de tramuntana

ni de llevant et tombi

i si és així, tranquil

agenolla’t, aixeca’t

i segueix caminant.

I si les cames et defalleixen

jo seré aquí, al teu costat

per seguir avançant junts

ans sigui a pas lent

ans haguem de descansar.

Perquè açò és la vida.

Caminar a pesar de tot

agafant-nos si és necessari

escrivint la nostra història

amb l’amor de qui estima.