Braç
ganivet
sang
rierol.
Buidor
ansietat
por
solitud.
Retornar
renéixer
viure
seguir.
Es reuneixen en cimeres
per arreglar aquest Món.
Per parlar de fam i guerres
i de la mort de la natura.
I no sé si vomitar
o posar-me a cridar.
Tanta mentida em fa fàstic
ja no se en qui confiar.
Aquest petroli m’interessa
diem que són perillosos.
Tirem bombes necessàries
o ens vindran a matar.
I si moren innocents
dones i nens desprotegits
tapem xifres i errors
o atacs intencionats.
Inhumans, carnissers
perversos sanguinaris.
Més enllà del Cel
Més enllà del Sol
Més enllà de tu
Més enllà de jo
Més enllà de tot
ens espera un final etern.
Més enllà del Sud
Més enllà del Nord
Més enllà del fred
Més enllà del foc
Més enllà de tot
ens espera un final etern.
Més enllà del Sí
Més enllà del No
Més enllà del món
Més enllà del vers
Més enllà de tot
ens espera un final etern.
Més enllà de l’ara
Més enllà del mai
Més enllà de l’ahir
Més enllà del demà
Més enllà de tot
ens espera un final etern.
La llum dels seus ulls
que pensava era meva
ja no em pertanyia
era d'una altra.
Així que finalment
vaig abaixar les banderes
i retirar els meus exèrcits
aquella no era la meva batalla.
Ja n’hi ha prou
de sentir en silenci
desitjar el que no toca
i amagar la mirada.
Ja n’hi ha prou
de somiar impossibles
jugar amb el que sento
i deixar que tu hi juguis.
Ja n’hi ha prou
d’infringir acords d’altres
fer-me la ingènua
i ficar-me on em feren.
Ja n’hi ha prou
de dibuixar-te a la ment
sentir-te a l'ànima
i fingir irrealitats.
Ja n’hi ha prou
No et vull pensar
No et vull somiar
I molt menys estimar
Ja n’hi ha prou
Quan un no sap cap a on va.
Quan cap a on anava esdevé intransitable.
Quan qui decideix si pots o no seguir no és un mateix.
Quan potser canviar de camí era el millor.
Quan aquest potser no forma part dels possibles.
Quan no se sap qui, ni com, t’agafa la mà.
I quan els quan esdevenen infinits
SEMPRE HI QUEDARÀ CAMINAR.
Pel camí.
La vida és una lluita constant.
Un combat d’ànimes ferotges
un caure i aixecar-se incessant
un esforç persistent per seguir
un plor incansable de febleses.
La vida és
Un clam d’amors despistats
un defugir de llàgrimes il·lusòries
una soledat en la buidor eterna
una batalla entre cossos inerts
una lluita constant.
Una disputa d’antònims salvatges
un crit insondable d’angoixes
un pregó de dol morts fictícies
un prec al cel demanat pietat.
La vida és una lluita constant
He vist imatges de fam i guerra
infants desnodrits i mares que ploren.
He vist pobles sencers destruïts per bombes
i terres estèrils sense aigua ni pa.
He vist desesperació en les mirades
i cases sense sostre ni entrada.
He vist néixer infants malalts i dèbils
i dones sense embat per protegir-los.
He vist tanta inhumanitat i barbàrie
que no puc entendre el que passa.
He vist, veig i seguiré veient...