domingo, agosto 31, 2008

Seguir

Braç

ganivet

sang

rierol.


Buidor

ansietat

por

solitud.


Retornar

renéixer

viure

seguir.


Cimeres


Es reuneixen en cimeres

per arreglar aquest Món.

Per parlar de fam i guerres

i de la mort de la natura.


I no sé si vomitar

o posar-me a cridar.

Tanta mentida em fa fàstic

ja no se en qui confiar.


Aquest petroli m’interessa

diem que són perillosos.

Tirem bombes necessàries

o ens vindran a matar.


I si moren innocents

dones i nens desprotegits

tapem xifres i errors

o atacs intencionats.


Inhumans, carnissers

perversos sanguinaris.

lunes, julio 07, 2008

Més enllà


Més enllà del Cel

Més enllà del Sol

Més enllà de tu

Més enllà de jo

Més enllà de tot

ens espera un final etern.


Més enllà del Sud

Més enllà del Nord

Més enllà del fred

Més enllà del foc

Més enllà de tot

ens espera un final etern.


Més enllà del Sí

Més enllà del No

Més enllà del món

Més enllà del vers

Més enllà de tot

ens espera un final etern.


Més enllà de l’ara

Més enllà del mai

Més enllà de l’ahir

Més enllà del demà

Més enllà de tot

ens espera un final etern.


Retirada


La llum dels seus ulls

que pensava era meva

ja no em pertanyia

era d'una altra.


Així que finalment

vaig abaixar les banderes

i retirar els meus exèrcits

aquella no era la meva batalla.

Ja n'hi ha prou

Ja n’hi ha prou

de sentir en silenci

desitjar el que no toca

i amagar la mirada.


Ja n’hi ha prou

de somiar impossibles

jugar amb el que sento

i deixar que tu hi juguis.


Ja n’hi ha prou

d’infringir acords d’altres

fer-me la ingènua

i ficar-me on em feren.


Ja n’hi ha prou

de dibuixar-te a la ment

sentir-te a l'ànima

i fingir irrealitats.


Ja n’hi ha prou

No et vull pensar

No et vull somiar

I molt menys estimar


Ja n’hi ha prou

sábado, julio 05, 2008

Quan

Quan un no sap cap a on va.

Quan cap a on anava esdevé intransitable.

Quan qui decideix si pots o no seguir no és un mateix.

Quan potser canviar de camí era el millor.

Quan aquest potser no forma part dels possibles.

Quan no se sap qui, ni com, t’agafa la mà.

I quan els quan esdevenen infinits

SEMPRE HI QUEDARÀ CAMINAR.


Pel camí.

sábado, junio 21, 2008

La vida

La vida és una lluita constant.


Un combat d’ànimes ferotges

un caure i aixecar-se incessant

un esforç persistent per seguir

un plor incansable de febleses.


La vida és


Un clam d’amors despistats

un defugir de llàgrimes il·lusòries

una soledat en la buidor eterna

una batalla entre cossos inerts


una lluita constant.


Una disputa d’antònims salvatges

un crit insondable d’angoixes

un pregó de dol morts fictícies

un prec al cel demanat pietat.


La vida és una lluita constant


jueves, enero 24, 2008

He vist

He vist imatges de fam i guerra

infants desnodrits i mares que ploren.


He vist pobles sencers destruïts per bombes

i terres estèrils sense aigua ni pa.


He vist desesperació en les mirades

i cases sense sostre ni entrada.


He vist néixer infants malalts i dèbils

i dones sense embat per protegir-los.


He vist tanta inhumanitat i barbàrie

que no puc entendre el que passa.


He vist, veig i seguiré veient...