Aquest llibre em va arribar mitjançant un regal d’amic invisible. Sempre m’ha interessat força la literatura sobre els camps de concentració, recordo perfectament la lectura de Si això és un home de Primo Levi, així com també diverses pel•lícules, encara que la darrera que vaig veure, Zona gris, va ser especialment crua (és específica dels crematoris)Tan sols porto unes trenta pàgines llegides però crec que si espero a acabar-lo el meu escrit seria tan llarg que millor començo pel prefaci que em fa llegir i rellegir una i altra vegada les següents paraules estretes d’una biografia de l’autor:
“Korczak no es un tipo muy conocido, aunque está representado en una conmovedora estatua en Yad Vashem, en Jerusalén. En 1942 deportaron a sus huérfanos al campo de Treblinka, y a Korczak le ofrecieron la opción de quedarse. Desestimó la oferta y subió al tren que los deportaba (...) Lo mataron por solidaridad con los huérfanos (...) Otros héroes reales fueron asesinados por defender a un compañero (...) o por negarse a cumplir una orden de las SS para agredir a otra persona (...) En qualquier caso, los prisioneros lo sabían muy bien: los mejores de entre nosotros no regresaron a los campos.”
Penso que la magnitud del número de vícitmes molts cops ens porta a pensar en la tragèdia de forma global però hi ha tota una llista interminable d’històries individuals amb les seves experiències diàries dins els camps de concentració, morts heroiques totalment desconegudes, biografies del tot fascinants...
Espero que la lectura del llibre sigui tan interessant com aquestes poques paraules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario