sábado, agosto 21, 2010

D’HIMNES, BANDERES I NACIONALITATS

Anant per la carretera he vist una furgoneta amb una ferratina amb la bandera espanyola i m’ha fet gràcia. De fet, darrerament venc observant gran quantitat de banderes espanyoles cosa que a abans no passava, almenys a Menorca. I el cas és que estic contenta que aquells que es senten espanyols ho puguin expressar tal i com fa qui es sent català. És si més no curiós que aquest fet sigui fruit de la participació de la selecció espanyola al darrer Mundial. I realment em provoca satisfacció, sempre que sigui defugint fanatismes, perquè fins fa poc a molts llocs no era ben rebut mostrar símbols espanyols i aquest tipus de censures em molesten.

Qui em coneix potser es sorprén per les meves paraules ja que el meu sentiment espanyol és força escàs i ja sigui pel meu deliri i passió per la llengua catalana, la meva llengua, o pels 5 anys que vaig estudiar a Barcelona, em sento més propera a un sentiment catalanista que espanyolista però la veritat és que les nacionalitats, els himnes i les banderes em són bastant indiferents.

Si bé és cert que quan sents una notícia sobre un atemptat o un greu accident em provoca més impressió si ha estat en territori espanyol que si es tracta de fronteres llunyanes, potser aquest és el meu sentiment nacionalista, però no menys cert és que l’himne espanyol no em crea cap tipus de sentiment, potser fins i tot un cert rebuig, però tampoc m’emociono gens amb la cançó dels segadors, per exemple. I potser pot semblar un discurs un tant deseralat o se’m pot titllar d’apàtria però he arribat a la conclusió que em sento més del món en general. El que és ben segur és que som una persona humana i com a tal hi ha molt semblants meus escampats per tot arreu.

D’aquesta manera quan es parla de crisis econòmica mundial, amb tot el meu respecte a aquells qui han quedat sense feina i que ho passen malament, em demano perquè abans no es parlava de manera tan esverada de la crisis alimentària mundial, de la gent que es mor de gana o per malalties que es curarien si no patíssin desnutrició... és potser pel que esmentava sobre la diferència de sentiments segons la proximitat...

I tornant al futbol, si bé m’ha fet gràcia que tots puguin ensenyar la bandera que estimen, sigui de tres o més ratlles, el que no entenc gens és com un esport pot moure tan de diners tenint en compte, no ja la crisi, sinó com està el món. Però bé són tantes les coses que no entenc que una més no canviarà la meva perplexitat.