jueves, octubre 28, 2010

Resilènica i múltiples pertinences

Fa temps que dono voltes sobre les grans diferències entre persones que han estat educades en un mateix entorn, fins i tot en una mateixa família, o sobre persones que a pesar d’un context de gran duresa vivencial han pogut seguir endavant sense caure en la delinqüència, la drogoaddicció, el maltractament…

Recordo reflexions entorn de la lectura d’Amin Maalouf, Les identitats que maten, en relació al fet que tots tenim múltiples pertinences (som menorquina, estudiant de psicologia, bibliotecària, xerro català, de la generació del 80, dona… i de manera més general som persona humana) que em fan semblant a moltíssima altra gent, però que a la vegada totes juntes determinen la meva identitat.

Recordo també, que en llegir el llibre de Cyrulnik, Lo patitos feos. La resilencia: una infancia infeliz no determina la vida, es posava de manifest la importància de certes persones que et trobaves al llarg de la vida i t‘oferien la seva mà, un recurs extern, un afecte… que et permetien sortir endavant.

En darrer terme, llegint uns apunts de psicologia sobre la naturalesa dels sistemes socials entre els quals trobem la família, se’m plantejava que els diferents sistemes socials no actuen de manera aïllada sinó que tenen interdependències amb altres sistemes, als quals afecten i el mateix temps es veuen afectats per aquests, amb una constant reconstrucció mútua.

Aquesta idea de les relacions entre els sistemes socials, els plantejaments d’en Maalouf i de Cyrulnik em fan pensar que efectivament venim d’una família amb una història concret i ens desenvolupem en cert context però cadascú interactua amb diversos entorns, persones, situacions… tenint les seves pertinences particulars que el fan únic fent possible que situacions infantils complexes es visquin de manera diferent o una gran variabilitat entre persones d’un mateix entorn encara que aquest sigui tan proper com la família.

I penso que aquest és un missatge d’esperança i de crida a la necessitat d’establir xarxes i suports socials mutus tan de caire informal com formal per fer-nos a tots més resilents, entenent la resilència com la capacitat de resistir i reparar.