Vine amb mi vine lluny

Vine amb mi vine lluny.
Més enllà d’aquesta illa
travessarem mars i fronteres
robant segons a un rellotge que no para.

Vine amb mi vine lluny.
Agafa’m la mà amb força
i escolta la meva ànima
que de ben segur ja no plora.

Vine amb mi vine lluny

Planeta Terra explota

Planeta Terra explota
milers de persones cauen al buit.
El no res i la foscor dominen el regne
malsons reals d’una fi imminent.

I mentre, immòbils, seguim aquí
tranquils i passius cap a la perdició.
Acceptant tot el que ens manen,
dominats per un capitalisme eslau.

Vivint amb la mort d’altres a l’esquena
girant els ulls per no avergonyir-nos-en.
Pensant que res de tot això ens pertany
i que aquell no és el nostre món.

Planeta Terra explota.

Escric

Escric de terres llunyanes
de gent diferent
de sentiments i paraulesde
profunditats i horitzons

Escric de somnis i il·lusions
de pors i angoixes
de passions innombrables
I de noms sense nom

Escric de mi i d’altres
de qui em fer l'ànima
de qui m’omple de vida
I de qui no m’és indiferent.

Però per damunt de tot escric.

T'odio

T’odio. Visceralment,
furtivament, com turmenta d’hivern
que arrasa per on passa.

T’odio. Intensament,
incansablement, com tramuntana del nord
de llevant o xaloc.

T’odio perquè t’estimo
i en estimar-te em perdo.
T’odio perquè t’odio
i en odiar-te t’estimo.

T’odio de molt endins

Oh Déu

Oh Déu
Em vaig agenollar al terra sota la pluja demanant que qualcú,
allà dalt, escoltés la meva súplica.
Viag aixecar els ulls plens de llàgrimes esperant una mica de pietat.
I la meva ànima va cridar amb força cansada de tant patir.

I així, al terra i esgotada,
en aquella immensa soletat,
per un moment, i des de feia molt temps,
no em vaig sentir sola.

Drets humans

Alcem la paraula pels drets humans
aixequem les armes del pensament
empunyem l’esguard de llibertat
lluitem per un món més humà.

Cridem cridem fort a nord i sud
que no volem guerres ni tortures
ni petjades que enfonsen l’altre
ni silencis feixucs de pors i angoixes.

Ànima meva

Oh ànima meva
des de profunditats immortals
i amb silenci de difunt:
voles lluny sense morir.

I és el temps qui passa
mentre dibuixa moments
respira segons
i espera retorns.

I tu ànima meva,
més enllà del meu jo
més enllà del meu món:
ja no ets meva, ja no ets seva.

Ànima meva sempre lliure